Caminar sol pel mar

Escullera, carbonet, far, faret... mar.
Mar rissada, d'escumes platejades, mocadors blancs.
Sospirs de la princesa del gel, reina del fred.
La turquesa del mar amaga la màgia dels teus ulls.
Però camines sol i ets el patró de la barca.
El mag que escalfa els alès de la princesa del gel...
Vapor de fred, boira blanca, espessa, nuvolada.
Caminar sol pel mar, on les ones són gemecs,
batecs de cors accelerats de tant mirar i esperar,
sense arribar a l'horitzó de focs i negres sense fi...
Potser aquesta remor que se sent, sí és de paraules.
Caminar sol, cap al mar, és anar a capítol,
de consultes, amb tu mateix, amb les sirenes...
Caminar sol pel mar... millor acompanyat...