Cap diumenge sense amor, per tot i tots...
Dies de vi i de roses, com la famosa "pel·li".
L'esperàvem amb ganes i força il·lusió...
Descansàvem. Feim altres coses. Vivíem al salt.
Sopa i olla, amb pollastre de casa,
i mandonguilles grosses, també fetes de mare,
i en diumenge, paella... i per tots nosaltres.
I sempre l'amor. La veuré. Parlarem?
Com anirà vestida? Què em dirà?
Què li diré... que li sàpiga bo,
a bé, a millor, a profund, a definitiu...
I després, l'èxit o el fracàs. És la vida...
Al final, l'esperança en un proper cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada