Vaig al lloc màgic del record,
aquell camí de bosc amb font i banc de pedra,
un bosc de pins amb esquirols saltant de branca en branca.
Anem de la mà, vivim aquell temps en què no hi ha temps,
l’amor ho fa possible tot, el teu somriure, tan fi i tan dolç,
proclama la nostra afinitat…
Ja sóc al lloc, tanco els ulls, som al banc,
ens acarona la música de les fulles d’un pi proper,
són sons aguts, d'una intensitat suau,
és un lloc màgic, canten els ocells,
la lluna ens fa una ullada discreta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada