A vegades penso que sóc com una vinya després de la verema, ja sense cap carroll de raïm i només alguna fulla groga com a testimoni d’una existència que mai deixarà de proclamar la llibertat. Renéixer a la primavera és una fita a la que encara acudeixo, potser amb no tanta intensitat però sí amb la complaença de gaudir millor de tot allò positiu de la vida. Arribar a l’estiu i contemplar la platja des de la finestra, veure volar les fulles de la tardor i viure l’hivern a la vora del foc no deixa de ser magnífic. La vinya del Senyor, on diuen que hi ha de tot… Bona nit!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada