La vaig mirar amb els ulls de l’amor i a mi que, en general, mai em manquen les paraules ara no me’n sortia cap, si més no que fes justícia a la seva realitat esplendorosa. De moment, en tenia prou en contemplar, en escoltar, en gaudir d’una presència en la qual sempre havia somiat. Però a mi, que en els meus somnis sempre sóc més generós amb mi mateix, ara no em surten les paraules…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada