Ens veiem i ens n’anem, som en aquell temps que ens sobra tot, sobretot les estridències de la multitud. Ens agraden tots els silencis de la platja a l’hivern. Ens complau la música de bosc, la pau de l’alzina centenària que acull en abraçada maternal, els caminants a dos plens d’amor a compartir. Ens agrada la natura, l'herba fresca, els animals lliures. Som en aquell temps en què sembla que, en tenir-nos, ho tenim tot, tu ets el meu tot…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada