Sovint recordo aquells ulls i aquell somriure,
aquell silenci portador de dolcesa i comprensió,
aquella mirada explicativa,
aquell llibre capaç d'absorbir la teva atenció.
Sempre em fas recordar la primavera,
el despertar de tot plegat,
el retorn de la màgia de la vida…
Fins i tot parlaria de la resurrecció de la natura,
de la resurrecció dels sentiments.
Hi ha ulls que al mirar et donen la vida,
una vida nova, una vida neta, una vida il·lusionada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada