Mullats

Xerrem sota la pluja, plou, i gairebé no ens n’adonem. Ella m’agafa del braç i fa que ens aixopluguem sota un balcó, la conversa continua, fluida, deixant les coses clares, a cor obert, a cops musicals que acaronen en melodies i pures realitats. Mullats i feliços, a vegades no importa el lloc ni el temps, a vegades la veu de la veritat no té barreres i s'escolta arreu cada batec dels cors que experimenten la més pura afinitat…