Sempre he estat menjador de mena, d'aquelles persones que, a més de menjar per a viure, també ha viscut una mica per a menjar. El que passa ara és que ja em comença a passar com al meu pare, que menjo més amb la vista que amb la boca i si un dia menjo massa, com en la rostida a la brasa de la nit de Nadal, després em sento replè dos o tres dies i, aleshores, no vaig poder gaudir com cal dels galets únics que fa la Teresa, o de l'espatlleta de xai en la que també és experta. Bé, el que faig gairebé sempre és parar en sec, com he fet sempre amb la beguda, perquè d’aquí en endavant ja em pot fer mal. Cal cuidar-se molt i vigilar els excessos…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada