Et podria fer un poema amb mil versos,
d’aquells que no rimen
però que són tot sentiment, realitat, tot cor.
Voldria regalar-te una rosa d’aquelles d’abans,
d’aquelles que mai arrencava del roser,
però sempre somiava en acompanyar-te pel jardí de la mare,
per fer-te gaudir de l’aroma,
per fer-te gaudir de l’amor que es desprèn de la natura.
I et faria un regal per inventar, a tu que ets el millor regal diví.
I aniria a la recerca del millor i més bonic dels meus somriures
per expressar tota la meva felicitat.
Voldria el miracle d’una vida amb tu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada