Els silencis que mai callen

Temps de pau i reflexió, ha començat a nevar, gaudeixo del silenci de la muntanya nevada, és un silenci que pots omplir de records, que els pots musicar amb les veus de la consciència emocionada. També em passa quelcom semblant en les meves estades a la platja a l’hivern, hi ha un silenci de monotonia, un silenci d’onades fredes, d’escuma blanca, i aquí la música torna a ser interior, més emocions d’aquell amor tan tendre, tan jove, tan pur. Ja ho sabeu, els meus silencis sempre parlen de nosaltres… i mai callen. 

L'amor és aquí

Un amor de primavera d’estiu esdevingué santa esperança a la tardor per esclatar en plenitud a l’hivern. Primavera d’estiu, tardor ja convivint amb òptimes condicions amb totes les delícies de l’hivern. A vegades, l’amor no marxa, persisteix, román enriquint la relació, pot arribar fins i tot a aconseguir l’excel·lència valorant com cal cada bri de l’existència, cada moment, cada detall que potser no valores perquè l’excés de felicitat et porta a la inconsciència, però pots despertar. L’amor és aquí, ha vingut per a quedar-se… 

Deltebre, sempre bonic...

Miro les Terres del Baix Ebre, de l’Ampolla a Deltebre fins a la desembocadura del riu Ebre. Ara ja tot l’arròs segat, l’espectacle i varietat d’ocells és impressionant, cal aturar el cotxe i observar de prop tanta meravella. A mí se m’esvalota el cor en veure els ibis, que quan jo era petit no n’hi havia, o els bernats, com vam veure l’altre dia en un tancat, només bernats  joves, gairebé de la mateixa pollada, regnant en un tros gairebé tocant al poble. Miro el meu poble, sempre bonic, sempre especial i diferent, ara a la tardor també li veig totes les gràcies… 

Aquest matí feia fred

Estic a punt d’atrapar la lluna amb les mans i el meu somriure va d’orella a orella, diria que arriba el fred, si més no aquest matí hem tingut el primer regal, al sortir de casa se m’ha gelat el nas, però ja portava jersei de màniga llarga i, a més, damunt una jaqueta de mig temps que no m’ha molestat gens ni mica en tot el matí. Aviat, jo ho estic esperant amb deler, canviarem el gaspatxo o el salmorejo per una bona sopa i olla d’aquelles que la Teresa n’és una gran entesa, una mestra de la bona cuina casolana i catalana… 

Anar contra corrent

No sempre el camí fa baixada, ni el vent és a favor, ni a la cara l’acarona pluja fina, ni el sol és sempre aquell que més escalfa. No sempre plou al gust de tots, ni la vida et somriu en cada bri de cosa, ni et ponen totes les gallines per més que les tinguis ben alimentades. No cal tampoc rendir-te a les primeres sensacions decebedores, potser cal activar-te, anar contra corrent quan el corrent és tan injust que sembla voler fer de la vida una malifeta incoherent… 

Pensaments...

Cercaré un vent on esbrinar les meves respostes, i ho faré a la llum de l’estel més preuat que tens a cada ull, i és possible que trobi allò que he sembrat, si més no, sempre ho he pensat així. Diuen que qui sembra vents recull tempestats, però també diuen que si fas bé, bé trobaràs. Ja sé que molts pensareu que això no sempre és així, però us convido a pensar en allò que diu que al cul del sac es troba tot. Bé, el millor de tot és estar en pau amb un mateix. Bona nit a tothom, amics!! 

Per tu i per a tu

Els teus ulls són com una pluja fina en una ànima farcida d’absències. El teu somriure és com aquella llum que és més que llum perquè dona color al sentit i al sentiment. La teva proximitat és aquella sublimitat de somni que té el poeta tot enamorat de la millor essència del bon amor. La teva veu és com aquella música de gotes de pluja fina, teclejades damunt les fulles d’un pi pinyoner, mentre els ocells refilen entre les branques d’una alzina centenària. Tota tu has fet un millor jo, un millor jo per tu i per a tu… 

Anem a Tortosa

Fa una mica de vent, potser no tant com ahir, però avui és una mica més fred i no és gens agradable conduir. Anem a Tortosa i allí ens trobarem amb el nostre fill, ja que ha coincidit que tots dos necessitàvem anar a la capital del Baix Ebre. Bé, farem un talladet i la xerradeta apropiada i, després, ell té avui divendres el soparet habitual amb els amics i nosaltres ja marxarem cap a Tarragona. Tortosa, ara, ja és una ciutat normal però, de petit, era una mena de tortura on només hi anava per a examinar-me lliure o al metge. Bé, ara és una bonica ciutat, tot i que només hi anem molt de tant en tant… 

Estava preparat

Aquell somni que no havia somiat mai, aquell desig que no tenia i que ara em sovintejava de manera habitual. Aquella intenció, aquell sentit gairebé necessitat, com un deure ineludible al que no pots dir que no, que ja toca i que és urgent la teva mancança d’altres coses, i la necessitat de tenir-ne d’altres a les que no hauries de renunciar perquè les mereixes i ja t’ha arribat el moment. Bé, estic preparat, que sigui el que Déu vulgui, estic a punt per a l’amor, vaig dir una vegada, fa molt temps… 

El primer cotxe

És de nit, són les dotze, potser ja un quart d’una de la matinada, vaig amb el meu cotxe, és el primer que tinc, és nou, bonic, una mica esportiu. Vaig conduint pel plaer de conduir, no vaig enlloc, m’encanta de veure les línies de la carretera tan ben il·luminades. Bé, no puc fer molt tard, ni anar molt lluny, demà tinc classe, els meus alumnes m’esperen puntuals a la fila i els he de rebre fresc i ben disposat. Però no m’he pogut resistir a recordar i escriure l’estrena del primer cotxe, el necessitava molt i per fi va arribar… 

No es pot tenir tot

M’hagués agradat tenir un cavall, i una barca al riu, i una bassa amb llisses i anguiles. M’hagués agradat tenir un rall i una reixaga, i potser fins i tot una escopeta, encara que no crec que arribés a disparar mai. M’hagués agradat tenir una granja, però amb els animals solts, lliures i amb prou menjar per poder-los mantenir bé. M’hagués agradat estudiar música, tocar un instrument, un saxo o un violí, i escriure cançons a la llum de la lluna. M’haguessin agradat moltes coses, però n’he tingut d’altres que també han estat força bé, no es pot tenir tot… 

Silenci que no calla

Puc parlar de les llisses del Serrallo, dels iots dels rics, de les barques de pesca que cada cop semblen més testimonials. Puc parlar de la llum que hi ha en el somriure d’un nen, de la pau que et dona cada gest noble que pots fer de manera gairebé espontània. Puc parlar del romaní que, cada cop que hi passo per davant, he de passar la mà per portar-la prop del nas i gaudir de l’aroma més encisador del meu bosc mediterrani. Puc, fins i tot, callar i regalar el meu silenci, que no calla, a tots els bons amics… 

Celebració al restaurant l'Àncora

Hem celebrat Santa Teresa fent un berenar-sopar al restaurant L'Àncora del Serrallo, juntament amb el nostre fill, i hem anat una mica de caprici, allò que feia temps que no menjàvem i que ens venia de gust, com per exemple unes patates braves, d’aquelles que fan amb dues salses, uns bons calamars a l’andalusa, que no estan tan arrebossats, i uns popets amb ceba, que sempre són una delícia, finalment hem pres unes postres de crema catalana i hem begut cervesa, com quan érem més joves i ens venia de gust aquest tipus de tapes. Bé, hem estat molt bé, ara ja no hi ha tanta gent i amb el nostre fill ja ho teníem tot… 

Records

És diumenge, el pati de l’escola del Serrallo és buit, no hi ha l’eufòrica cridòria habitual, però jo m’aturo igual a fer un cop d’ull, i els tanco, vull dir els ulls, i penso i recordo i faig gairebé present la presència de la canalla en estat pur i jo entre ells exercint la meva sagrada missió de ministre d’assumptes complicats. Quants records, quantes situacions còmiques, tendres, naturals, especials, espontànies, emotives, totes propis de la canalla en estat pur. Obro els ulls i vaig cap a casa amb un somriure de complicitat i feliç com un anís. Bons i grans records... 

Ens hem vacunat

Doncs sí, ja ens hem vacunat, contra la covid i també contra la grip, vaig demanar hora al CAP i, aquesta tarda, en un no res, la Teresa i jo estàvem amb la dosi recomanada per a poder lluitar contra aquestes malalties que a la nostra edat, sobretot a la meva, poden ser encara més perilloses. Ens vacunem cada any, jo ja ho feia al col·legi, on venia un farmacèutic i ens vacunava a tots els professors, ara ho fem tots dos i sembla que, tot i que alguns cops encara ens refredem una mica, la cosa no tira endavant i ho aguanten sense fer llit. A nosaltres ens va força bé, ho recomano… 

Faig ciutat

Camino, passejo, m’agrada, em distreu, tot i que les meves cames es queixen sovint i en demanen de parar, però jo reacciono a la calma reclamada i em vaig aturant a mirar llibreries o a les bodegues on sempre tinc curiositat per conèixer les novetats sobre els vins catalans. Darrerament, he descobert la gràcia de caminar per la ciutat, pels carrers menys habituals, desconeguts, i fer-ho sense pressa i amb tot el temps del món per contemplar tot allò que em crida l’atenció… 

Ella és...

Sí, ella ha estat sempre una flor de les que sí fa maig,

una primavera amb tots els colors del verd, 

amb un somriure de pau i bé amb el que somien els poetes

per poder escriure sobre l’harmonia del bon amor. 

Ella és aquella presència sana, 

aquella proximitat que t’acarona el cor, 

aquella llum més llum que et deixa veure… 

més enllà de tu mateix, el més enllà més lluny. 

Sí, ella ha estat sempre una carícia, una abraçada, 

un petó fet directament a l'ànima…

 

Santa Teresa

Festa grossa a les nostres famílies, la mare de la Teresa també era Teresa, Teresa Margalef era germana de la mare i Teresa Reverté era filla seva, la Titi filla del meu padrí i la seva mare que també era Teresa, i la Tessa filla de la Titi que, evidentment, també es una versió de Teresa, Maite filla Teresa Reverté, i per acabar Maite, la dona de Rodolfo, el cosí de la Teresa, que també entra en aquesta bona col·lecció. Bé, anem ben servits i, tot i que algunes ja han traspassat, fa que aquest dia encara tingui un efecte més especial. Aquest any hem quedat amb el nostre fill, que vindrà aquí a Tarragona, i farem una mica de celebració, perquè… la mama és la mama, com diu en Pere, i com dic jo sovint La Teresa és molta Teresa. Sempre amb tu i per tu de tot cor... 

Pertorbació Alice

Agonitza la tarda entre la foscor més fosca, sembla que els núvols més negres es passegen pels carrers dels pobles del Baix Ebre i del Montsià, evidentment plou, i ho fa a bots i barrals i el dramàtic espectacle és esfereïdor. La gent està molt espantada i els més grans diuen que això no ho havien vist mai… arbres arrencats de soca-rel, cotxes que semblen fulles de paper, fins i tot grans pedres són arrossegats i amuntegades com si es tractés d’una duna de sorra. Sembla que, en un principi, no hi ha cap desgràcia personal, però les pèrdues materials són molt quantioses… 

Tinc ganes d'hivern

M’agrada més el fred que la calor, anar ben abrigat per no deixar passar les humitats, gaudir de les begudes calentes i una bona temperatura a la llar. Sempre recordo el foc a terra de les cases del poble, el braser de l’àvia i un jack de pell de be que tenia el meu pare. Recordo, com no, la sopa de la mare, la sopa i olla del diumenge, que ens feia passar el fred de l’hivern i la trobàvem boníssima. Bé, si el fred és sec i vas ben tapat, és un plaer, però si el fred és humit i et penetra, per molt tapat que vagis, la cosa no pinta tan bé. Doncs sí, tinc molt ganes que arribi l'hivern… 

Jubilació de la Maria José

Bàsicament és una gran persona i una molt bona veïna amb qui pots confiar de totes totes. Quan nosaltres vam venir a viure aquí, ella ens va acollir amb molta cordialitat i ens va posar al dia de com funcionaven les coses. Ha estat presidenta de l’escala i ha estat també la nostra solució quan ens deixàvem les claus a algun lloc i no podíem anar al terrat, o al pàrquing, o simplement entrar al portal. Aquests darrers anys ha tingut cura de la neteja comunitària, fent sempre una bona feina, Bé, un plaer haver-la conegut, tot i que nosaltres ens seguirem veient, som veïns… 

Bebo en ti

Quisiera subirme a tus cielos, transitar tus bosques,

estar cerca de tu verbo nítido y expresivo. 

Sería feliz de despertar por tu proximidad, beber de tus vientos,

contemplar todo lo que te contempla a diario 

y unirme en el placer de la existencia compartida. 

Estaría muy encantado de cantar a la libertad de los pájaros 

para animarles a endulzar sus trinos, 

aquellos que te llegan, aquellos que bendicen tus sueños. 

Pues eso… bebo en ti, mi vida, con toda la sed, 

con toda sed de gran amor…

 

La lluna tota plena

La lluna va de plena i propera, encara hi ha tardor que conserva vestigis de l’estiu. I, com no, un pensa en la terrassa mirant el mar, a la llum magnífica i generosa d’una lluna que només sembla inventada per acompanyar la màgia de la nit, la resta ho fa una música de saxo i violí i una veu que canta suau al dictat dels sentiments més emotius que provoca l’amor. Em recolzo i em descanso en el record d’aquell capvespre amb tu, amb la lluna tota plena de testimoni… 

Tornem a fer bondat

És allò de l’amanida verda sense massa distraccions, una mica de tonyina i algun tomàquet cirerol i para de comptar, i després alguna cosa, preferentment de carn, el menys greixosa possible, per a dinar. Per sopar verdura, cada dia diferent, i alguna cosa de peix a la planxa, també alguna truita francesa, o amb alguna cosa que no sigui de patates. De postres una peça de fruita a cada àpat i prou, cafè al migdia, a la nit no toca. Per esmorzar un mini entrepà, un aigua i un cafè. Amb aquesta dieta, en una setmana o dues recuperaré el meu pes ideal, si ho faig bé… 

El moment de la trobada

M’agradava el moment de la trobada, era el moment llum, llum amb més llum, enriquida per la qualitat del teu somriure fi i discret, però d’una intensitat sublim, i la brillant i blavosa claredat dels teus ulls… Sempre recordo que s’escurçaven els terminis, qualsevol activitat perdia importància i el món, el meu món, es reduïa a la teva presència, era el meu aire, el moment de la trobada que sempre havia somiat i que ara era una realitat, una realització total on el meu cor bategava al bon compàs feliç… 

Dos quilos de més

Soc d’aquelles persones que quan menja més del compte, i a més d’allò que no toca, s’engreixa amb una rapidesa sense aturador. Dilluns passat van anar a Barcelona i vam dinar al restaurant Tapas 24, excel·lent, divendres a Deltebre a La Cuineta d’en Sergi vam fer un sopar genial i el dissabte, de casament de mon fillol, al restaurant Ram-sol de Xert on vam estar tot el dia menjant. Aleshores passa el que passa, he pujat dos quilos i cent grams, la qual cosa cal reparar el més aviat possible, sobretot per la salut. De totes maneres ho hem gaudit molt, ens calia ja una mica de plaer sense massa miraments… 

S'ha casat el meu fillol

Ha estat un dia molt emotiu… El seu pare era el meu padrí, jo ho soc d'ell i ell ho és del nostre fill. La cerimònia es va oficiar en un camp d’oliveres, on n’hi havia una de mil·lenària espectacular i no hi va mancar la bona música ni els parlaments fets des del cor per familiars i amics. El dinar el vam fer al restaurant Ram-sol de Xert, on ens van servir de tot i molt bo i al punt, per acabar en un cabrit al forn realment deliciós. Durant el dinar tots els amics van anar fent bromes i, entre coses i altres, vam acabar a les 8 de la tarda. Però que tot sigui a fi de bé i que la seva felicitat sigui per sempre, amb la força del seu amor en eterna progressió positiva… 

La cuineta d'en Sergi

És un restaurant de Deltebre que, sempre que anem, ens sorprèn de manera molt positiva. Avui hem anat tres i ens venia de gust fer un bon entrepà amb pa de vidre i amb viandes com formatge de cabra, salsitxa, béicon, llom, ous de corral, ceba caramel·litzada, pebrot, albergínia… Bé, tot de primera qualitat i molt ben fet. Era bo fins i tot el cafè i, per acabar-ho d’adobar, ens hem adonat que tenia barretes de "torró viena" Meivel i no ens hem pogut aguantar i hem caigut a la meravellosa temptació de demanar-ne una, com quan anàvem al cine de dalt i érem més joves… 

Seguir estimant

Cercaré una nit sense lluna ni núvols, 

m’extasiaré amb les estrelles i els posaré noms, 

transitaré pels carrers del cel 

i faré parada per les llums de colors. 

Aniré anomenant a la gent tan estimada 

que sembla gaudir per aquests indrets, 

i no sé ben bé si acudiran, 

però a mi em semblarà que algú, els més propers, 

aquells que tant em van estimar, 

es deixaran veure d’alguna manera, 

i jo escoltaré la seva veu nítida 

que també m’expressa el seu plaer de contactar-me. 

Cercaré una nit per a somiar, 

somiar i seguir estimant, que això mai no fa mal...

 

Amo la vida

La suavidad, la placidez, la calma de la noche

donde se serena hasta el alma. 

La finura de una sonrisa noble, 

la dulzura de un beso suave y profundamente sentido. 

La contemplación del mar, con un ligero oleaje, 

a merced de una suave brisa de otoño. 

Un paseo por el bosque con la parada obligatoria 

para poder rendir la pleitesía que merecen los romeros en flor, 

que suelen ser vecinos de los tornillos y de las lavandas.

La suavidad, la placidez, el buen gusto 

y el amor por el sentido de la vida. 

Pues eso, amor la vida…

 

Revisió del marcapassos

Avui he fet la revisió anual del marcapassos i tot correcte, diu el doctor que ja fa 8 anys que el porto i que queden piles per a dos anys i mig, de moment fins l’any vinent, que ja em trucaran. Recordo que el dia 1 d’octubre, vam anar a votar a la Plaça dels Infants, la Teresa, el nostre fill i jo, i a mi m'havien posat el marcapàs pocs dies abans i em van posar una cadira per poder seure i, fins i tot, em van deixar passar davant per poder votar. Bé, són records molt macos i molt tristos a la vegada, però això del marcapassos ha estat un encert de totes, totes. Bona nit a tothom amics!! 

Tapas 24

Avui hem anat a Barcelona per una visita mèdica rutinària, ho hem fet amb un bus que ha resultat molt còmode i pràctic. Hi va directe, per l’autopista de la costa i amb una hora i mitja et deixa a Gràcia, que és on volíem anar. Hem sortit de la visita als voltants de la una i hem anat a dinar al restaurant Tapas 24 que després ens hem assabentat que va guanyar el concurs Joc de Cartes al millor restaurant de tapes de Barcelona el gener passat. Ho hem gaudit, molt català, amb facilitat per promocionar la nostra llengua, productes de la terra i, fins i tot a la porta, un avi del Barça amb aquell cartell que diu: “Aquí hi viu un del Barça”... 

He marcat un gol

Somio que soc un nen de quart de Primària i avui, a l’hora del pati, bé fet un gol amb l’esquerra, que gairebé mai xuto però li he donat amb força i ha entrat per allà on diuen que les aranyes fan el niu. Diuen que els somnis sempre tenen alguna relació amb alguna cosa que has fet, o has pensat, o si més no imaginat… i jo que vaig tenir molts anys nens de quart, i molts cops intentava posar-me al seu lloc per poder-los ajudar millor, fa que sigui possible que tingui somnis així. Gaudeixo molt de somiar així… 

Festa alemanya

Festa alemanya (oktoberfest) al bar “Hola, ola”... El nostre amic ha fet garrons al forn per a tota la clientela a qui li ha vingut de gust, són garrons molt grossos i acompanyats d’aquella col avinagrada (chucrut), tan característica i típica a casa seva, i d’un puré de patates prou aconseguit. Avui la Teresa i jo ens n’hem partit un i gairebé no ens el podíem acabar. Però bé, ha estat prou bo, ben cuit i, tot i que resulta un pèl greixos, alguna vegada ens agrada recordar aquelles llicències que tothom ha fet alguna vegada. Bé, ho hem gaudit com cal, encara que molt exagerats, massa menjar... 

La mare i les roses

Em ve a la memòria aquella imatge de la mare parlant amb les roses del seu jardí i, és clar, un esbrina la bellesa plàstica de la situació i li encantaria saber la resposta de les roses davant de la seva admiració. La mare era capaç, fins i tot, de netejar algun pètal de les roses, sobretot de les blanques per les que tenia una atenció especial, i gaudia de la puresa immaculada d’aquest roser tan especial. És tot un plaer per a mi tenir aquesta visió, reviure el somriure de la mare al pati de la casa del poble, feliç entre les roses del seu petit jardí de roses de color… 

Soñar, soñar...

Pues no, nada de traerte la luna, ni una flor, ni una estrella,

ni un puñado selección de las más preciadas. 

Lo mejor es regalarte un jardín en plena primavera, 

en avanzada primavera donde las flores, ya todas las flores, 

han alcanzado la plenitud de su belleza y color. 

No estaría mal invitarte cortésmente a un paseo en barca, 

a merced de la brisa nocturna de una noche de mayo, 

contemplar el universo, cerrar los ojos y subirte 

a las alas de las luciérnagas y soñar, soñar… 

hasta despertar en tu cielo.

 

Dinar d'aniversari

Aquest any hem anat a parar al restaurant Cal Joan del Serrallo. Bé, sembla que ho hem encertat de totes totes, hem fet uns entrants de musclos, gambes, escamarlans, calamars i cloïsses, tot en una safata atractiva i molt fresca i bona. Avui hem volgut degustar un arròs i també hem tingut sort, hem triat un arròs cremós de rap i cloïsses amb allioli, ja tot barrejat, que ha resultat molt original i molt bo. Nosaltres que som del Delta i d’arròs en sabem molt, mai havíem menjat un arròs així, boníssim. Postre espectacular, pinya amb crema catalana cremada. Molt bon dinar i molt ben acompanyats amb la presència immillorable del nostre fill… 

Ens veiem

Matinem, la lluna dorm, neix el sol de la tardor, ens veiem, ens fem una salutació en forma de somriure expressiu, d’aquells que parlen, d’aquells que ho diuen tot. Marxem, aviat ho farem de la mà i, aleshores, a més de la intensitat d’aprovació del sentiment que proclama el somriure, hi haurà un contacte on la pell transmet amb bona transparència els batecs dels nostres cors, que ja sintonitzen per declarar la nostra progressiva i sublim afinitat… 

79 anys!!

Amb 79 anys a l’esquena, amb molts anys amb la cigarreta rossa sempre a flor de llavi, contemplant la nit serena, es passeja un mestre jubilat, bé, un professor de La Salle, com ens anomenaven al meu col·legi. Tota una vida tombant per les classes, amb són bastó (totxomicina) i una pluma a punt que encara porto ara, veu passar la vida, va vivint la vida on li encanta reviure, per tornar a viure, tot allò que mai no mor ni morirà. Sembla que em vaig fent gran i això que vist en fred no és gens agradable et deixa viure mentre fas coses i vius el dia a dia i ets capaç d’escriure, tens la pretensió d’escriure sobre tot allò que has fet i ja no fas i fins i tot sobre allò que si fas, com a exercici de manteniment i conservació amb unes certes garanties. En faig 79, sé que espanta una mica, però tothom tranquil que ja m’espanto jo quan no em mira ningú, però em durà poc perquè sempre estic molt ocupat procurant aprofitar i gaudir de cada minut que em resti. Moltes gràcies a tots els que heu pensat amb mi en un dia com avui, i moltes gràcies a la vida que m’ho ha donat tot: avis, pares, esposa, fill, amics, tots immillorables per a ser feliç… 

Comença la tardor

Sempre m’han agradat més les estacions intermèdies, com la primavera o la tardor, que no pas l’estiu o l’hivern. A la primavera visc aquella sensació que em fa experimentar el naixement de l’esperança i la tardor em fa creure en l'època de la consolidació de moltes d’aquelles realitats que has estat cercant sempre. L’estiu és la vida amb presses, i calor, per poder fer allò que normalment no pots fer. L’hivern és el temps del recolliment i el de la retirada a temps, que sempre és una molt bona victòria. Bé, jo ho veig així, però n’hi ha per a tots els gustos i preferències, segur que sí… 

Bon esmorzar

El meu bàrman de capçalera i amic, del bar “Hola, ola”, cada dia em prepara un entrepà petit i diferent a qual més atractiu i més bo, és a dir, d’amic genial i generós. Però els diumenges, que vinc a esmorzar sol, sempre em ve de gust un cafè amb llet, curt de cafè, llet semi amb sacarina i un croissant que si, a més, és de mantega la festa és completa. Recordo que de jove, alguna vegada, quan esmorzava això, repetia i així estava jo d'eixerit, sempre amb uns quilets de més. Bé, bon esmorzar tingueu tots… 

Fer-se un Ferran Adrià

Diuen que Ferran Adrià també es fa, de tant en tant, un parell d’ous ferrats amb patates fregides, i jo hi penso sovint, i és molt possible que un dia d’aquests em faci un homenatge. Li dic a la Teresa que s’apunti a fer un Ferran Adrià i fem festa grossa, i tot i que diuen que si menges patates no cal menjar pa doncs a nosaltres sí que ens cal perquè l’ou ferrat s’ha de menjar amb pa, amb alguna distracció de patates ben fregides amb oli d’oliva. Bé, per regar-ho alguns prefereixen cervesa, nosaltres ens decidim per un bon vi negre i, per acabar, un bon cafè curt, concentrat, ara ja sense cigarreta… 

Tornem a tenir nens

A l’estiu semblen desaparèixer, són a la platja, a la masia, a la parcel·la… el cas és que no se’n veuen gaires. En començar l’escola torna la cridòria entranyable de la canalla, l’entrada i la sortida de l’escola, amb la música habitual que posen amb molt bon gust i que tant m’agrada. En sortir, a les quatre de la tarda, solen fer un partit de futbol per aquí al barri i, tot i que normalment em desperten de la migdiada, m’ho prenc amb bon humor i acabo mirant el partit amb una certa gràcia. També vaig a veure'ls a l’hora del pati, són sempre un encant total, santa innocència!! 

Un estar a dos

Veo tus ojos como trozos de cielo, 

con brillos de luces azules de una luna 

que se ausenta de mis mejores tormentas. 

Hoy he vuelto a acelerar el amanecer 

y he absorbido la calma del momento

para acariciar con la solemnidad que se merecen 

tus buenos días con sonrisa incorporada 

y con el aroma inconfundible de tu mejor café. 

Tu beso sabe a ti y a café, 

tu presencia tiene el aura del mejor aliento, 

tu ser es la magia para un estar a dos, 

en plena plenitud…