Un passat que no passa

Un record, un ahir, un cop d’ull al passat, un passat que no passa. He vist al pare i a la mare, i a l'oncle Joanet, asseguts a la taula, la mare ha fet la seva sopa i olla incomparable, el pare li fa carantoines d’agraïment, l’oncle ens ha portat una ampolla de Dubois, i tots ens esperem que al tap hi surti el nom Dubois, i així en tindrem una de regal. Bé, ens conformàvem amb poca cosa, el més important era tenir salut i estat junts. Ara, si ho pensem bé, això és també el més important, tot i que no ho sembla massa en aquest món tan ple d'egoisme i paranoies…