Si em dones la mà farem un vol pels meus somnis més preuats,
anirem volant amb les cigonyes tot i fent cultura
observant els seus nius al capdamunt de les esglésies més antigues.
Anirem a la casa de fusta entre muntanyes nevades,
veurem caure la neu amb parsimònia
i beurem a la calma de la nit, com un altre somni en pau.
Agafats de la mà, podem fer realitat la primavera, primavera d’hivern si voleu,
però mai poden mancar les branques del romaní florit,
de flors de color blanc, blanc de rosa blanca, puresa.
Si em dones la mà, anirem de jardins… pel cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada