Soc vell?

“És vell, prou que ho sap”, diu la cançó aquella de La Taberna del Mar, soc vell, prou que ho sé, penso jo a vegades, fa temps. El primer avís és quan els nens et diuen oncle, també vas prenent consciència perquè els coloms se t’apropen sense por quan estàs assegut en un banc per descansar. Ara, darrerament, se m'apropen les llisses del Serrallo perquè algun cop faig de jubilat i els porto una mica de pa sec i els hi vaig esmicolant, ara quan em veuen s'apropen, o potser és mania meva, però diria que no, s’apropen de debò…