Sensesostre

Aquest matí he caminat pels tinglados del Serrallo i per la part de l’ombra hi ha fins i tot un banc de fusta per descansar una mica els meus bessons. Avui en una cantonada hi havia un sensesostre, amb barba de temps, embolicat amb una manta foradada i amb un cartró de vi a la mà. Tenia uns ulls desperts, però que transmetien una certa tristesa. Penso que aquesta persona ha passat la nit al ras, una nit on hem arribat als zero graus, i a mi se m’ha encongit el cor, és el mateix de cada any i no sembla que hi hagi massa millora, és una situació dramàtica i trista…