Un recorda les paracotes amb figa que feia la meva àvia i el coc de pomes de l'agredolç i, com no, el seu famós coc escaldat, amb aquell dit de soldó al damunt que era una delícia. També penso amb el braç de Fabiola que feia la meva mare, una altra delícia que ja no he tornat a menjar mai més, com també eren una meravella els seus braços de gitano i el coc ràpid. I no puc deixar d’anomenar els pastissets de cabell d’àngel que feia la meva sogra i que ara encara podem gaudir gràcies a la recepta que va deixar a les seves filles. Bé, tot bo, rebò… i fet de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada