Aquella mirada

Aquella mirada que deia coses, si més no, hi havia la font de la millor esperança. Aquella mirada que portava el somriure de complicitat incorporat, amb els límits adients, límits que només podien ser vençuts per la integritat d’un amor sincer, real, de cor. Aquella mirada que ho feia de front i et transmetia tot un poema d’amor, així ho veia jo i així ho veig ara, on mirades i silencis són els més meravellosos mitjans de comunicació. Aquella mirada que penetra i et revaloritza la capacitat del sentiment, sí, aquella mirada que estima i es fa estimar, un amor de mirada…