Ara feia temps que no en fèiem i ho hem gaudit com cal. Eren una mica més grosses que de ració, aquella mica que una per als dos és poc, però una per cadascú és potser una mica massa generós. Si el producte és bo i fresc, com ho era aquest, la Teresa ho broda, ha fet una base de patates, que no en solen menjar sovint, i ha resultat un plat absolutament deliciós. Penso que al meu poble en diem moixarra, tot i que no sé si és ben bé el mateix, però crec que sí. Bé, només li cal un bon vi blanc, si es de la Terra Alta millor, o un cava, si és del Penedès és una garantia…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada