Cap a Nadal

Ens anem apropant a Nadal, és allò de la pell i la samarra, el cant de les “ovades”, com diem al meu poble, les paracotes de l’àvia, que és menjaven entre “cota i cota”, entre jota i jota, d’aquí el seu nom. És el temps de la trobada familiar, del menjar de la mama, de les abraçades i les llàgrimes més sentides, dels petons fets amb el cor. És el temps per tornar a descobrir el camí, el temps on tothom és oficialment molt millor, si més no, té propòsit de continuar sent millor persona. Bé, és el temps de moltes coses, però jo em quedo amb aquella taula plena on hi són fins i tot els que no hi són…