L'àvia materna

La meva àvia materna era Conxó de Raneta, tot i que a ella no li agradava gens ni mica que l'anomenessin Conxó. L’àvia, la de les tenquetes fregides amb tomàquets de l’hort, on hi posava un all, per millorar el sabor; la de la mussola en suc, l'escrita, o les anguiles… L'àvia, la dels trencats amb col, les farinetes de panís i de llegums, la de les paracotes i el coc escaldat… L'àvia, la del pa amb vi i sucre i la xocolata desfeta amb pa torrat… L’àvia, la que es llevava d’hora i es passava una bona estona donant gràcies al Déu: “Nostre Senyoret, moltes gràcies, moltes gràcies a nostre Senyor i al sol ditxós”. A mi em feia gràcia aquesta referència al sol i em feia pensar en què volia dir, després ja ho vaig entendre millor…