Ens veiem amb els ulls grossos, ulls com a taronges,
després marxem en silenci, els ulls també callen,
tenen aquella mirada convincent, de complicitat,
que ens complau a plena satisfacció
com una fita que ens porta a caminar de la mà
per un bosc de pins a tocar del mar,
pins amb esquirols evidentment, amb romers i farigoles,
i amb una font que alimenta una bassa amb nenúfars,
nenúfars de fulla ampla, amb granotes prenent el sol,
i amb un banc de pedra, sota una alzina, que ens acull amable,
i nosaltres ens estimem com mai, com sempre…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada