No seria vida

Alguna vegada vaig intentar acelerar la matinada, alguna nit en blanc, més aviat en negre, algun cop em vaig prendre la nit pel dia i res era suficient per a omplir el buit que en el meu cor representava la teva absència. Era una soledat no acompanyada, fins i tot mal acompanyada, on la tristesa no trobava consol i, a més, semblava esplaiar-se en la profunditat del sentiment. Bé, potser no tant bé, algun cop em ve al pensament com seria una vida sense tu, crec que no seria vida, no valdria la pena…