Llegint a Estel Solé

Estic llegint un llibre de l’Estel Solé que es diu “Aquest tros de vida” i és premi Ramón Llull 2025. Bé, us explico això perquè avui m’he aturat per apreciar i valorar una frase que per a mi té un gran interès: “Em sento forastera en la meva llibertat; és difícil adaptar-se a allò que creus que no et pertany”. Penso que a tots ens agrada gaudir de la nostra llibertat, fins i tot diria que en tenim dret, però sense perdre mai el respecte i la consideració, a allò que a mi m’agrada anomenar la llibertat acompanyada, tot i recordant allò de la soledat acompanyada…