Veig un núvol blanc, que té la forma d'un ànec del Delta de l'Ebre… M'agrada observar els núvols i veure, i fins i tot imaginar, les seves formes tan solemnes unes vegades i tan divertides unes altres. Quan cau la tarda i el sol minsa, i algun núvol va prenent l'alè del darrer foc del sol, fa la posta màgica on el poeta clama la presència de l'amor total al seu ambient més adient… M'encanta veure ballar els núvols, o anar de passeig amb la brisa d'estiu, o fins i tot córrer…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada