Des del silenci de la nit…
on només s'escolta la suau arribada de les ones del mar,
algun ocell nocturn, o algun vehicle inoportú,
que sempre porta massa pressa i es fa escoltar,
faig anar la imaginació i torno a ser a la barca,
sense rems ni motor, a mercè del riu, prop del mar,
on s'apropen les sirenes i els dofins per vigilar la meva integritat.
Ja sóc al mar, veig la meva lluna, parlem…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada