Sempre recordaré que la primera vegada que vaig veure el mar em va fer molta por, em va semblar una immensitat d'aigua blava tan impressionant que, en qualsevol moment, ens podria cobrir i ofegar a tots plegats, sense remei. Poc a poc, i sense forçar cap situació, el meu padrí i el meu pare em van agafar de la mà i van aconseguir que arribés fins a mullar-me els peus, però no va ser gens fàcil. Després, el mar i jo hem viscut un idil·li total, una relació que implica una vivència, sobretot hivernal, romàntica, de confidència romàntica i especialment tendra i amorosa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada