Em ve de gust recordar que alguna vegada vaig anar a pescar amb el rall, acompanyant al meu padrí. Recordo que anàvem a un desaigüe i, primer, encebava llençant a l'aigua uns grapats d'arròs blanc trencat amb la idea d’agafar un bon ranxo de tenquetes petites per a després poder fer una fregida amb tomàquet fregit. En aquell temps, això era per a nosaltres un plaer total, ara la joventut això no ho coneix i de tenquetes no se'n veuen, i fins i tot crec que està prohibit de pescar-ne. Boníssimes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada