Focs

Focs d'aquí i d'allà, de totes bandes, patrimonis cremats, que no els apaga ni el noble plor de la decent casualitat. Un llamp d'una tempesta sàdica, la cigarreta d'un estúpid assassí de la Natura, les restes d'una barbacoa genial que, després dels efluvis etílics dels actors, ha restat cremant el bosc, la vida... Un cervell perdut, deixat anar, fatal, d'instint pervers, comprat, destructor... ha anat sembrant crim i misèria, desolació, fum, tristesa tèrbola, lamentable, pena total, angoixa. Focs, naturals o provocats demencialment, incomprensibles sempre, delit, atemptat.

Molta prudència, respecte, seny, ull, tot i que un raig de sol emprenyat i un cul d'ampolla receptor poden encendre fulla seca i, d'aquí, milers d'hectàrees en flames d'infern. Focs, si us plau, només artístics, artificials, controlats, damunt la mar. Foc, a la cuina per coure les viandes, per escalfar el fred humà d'hivern. Foc d'encenalls, que no va més enllà, com els sentiments de poca durada. Foc, amor intens de cor que crema i només s'apaga amb més foc del cor adient, volgut, estimat...

Veus del Delta

És un dilluns d'agost. Calor i bici, però a les vuit del matí i fins a les onze. Avui, gairebé 40 km, prou bé, gran dutxa i beguda zero. Al far gran, el de la Punta de la Banya, hi havia uns pintors de Camarles que l'estaven posant d'allò més guapo i llustrós. Els he reconegut de seguida, la seva parla inconfusible sap a arrels de poble, identificació noble i definitiva... "Només mos queden dos pots menudets de pintura blanca, iau", li deia un company de feina a l'altre... "No patisques que aniré a buscar-los jo, en una sarpada". Són les veus del Delta i a mi se m'obren els esperits i em venen al cap algunes expressions que eren habituals i, ara, després de 30 anys vivint a Tarragona, encara m'emocionen... Veus del Delta... "Mano meu, quina xalada i quina cultura d'escoltar-vos". Visca tot el Baix Ebre!!

Nosaltres

Ara com ara, érem com érem,
mai anàvem a la recerca dels extrems,
tot i que vivíem entre els invents plàcids,
de la terra regalada a la noblesa d'esperit.
Som com som, com érem i serem.
Nosaltres prenem la norma, el camí,
el del seny i el del sentit de la raó.
Sempre hem estat així, volent, volguts,
aplanant trajectes llunyans i estimats,
d'aquells que van més enllà, més lluny.
Nosaltres seguim el nord de la justícia,
de la justa, de la de tots i per a tots.
Sempre hem accedit al comportament lògic,
comprensible, que no es desvia ni mor.
Nosaltres anem nus de mala fe,
tot ens espanta la maldat cruel.
Molts cops penso que se'ns ha concedit
la llicència per obrar segur i per bé.
Som així, com som, com érem,
som allò que hem mamat,
allò que els nostres grans han sembrat,
som la seva llavor, millorable potser,
però amb l'essència sana per esclatar bé.
Tots, sense mancar-n'hi ni un,
hauríem d'educar amb educació.
Nosaltres, som nosaltres, i ara és l'hora.
Fins i tot podem ensenyar a escoltar,
i a comprendre i a saber.
Nosaltres, som molts més dels que ja hi som.

No tot és perquè sí...

La simpatia del botiguer i dels empleats atreuen la clientela i, aquesta, compra més. Un somriure natural, etern, franc, d'aquells que en lloc de vendre et fan creure que compres... i ho fas bé i a bon preu, de llest. Si, a més, combines art i qualitat, vull dir... si a la gràcia de saber vendre uneixes la qualitat del producte, l'èxit és garantit, segur, total. No tot és perquè sí, no toca a la rifa. Un bar és ple i el del costat buit. A un restaurant has de reservar, al veí no cal... sempre hi ha lloc.Per què a una peixateria del mercat has de fer cua i la resta miren?

No, no són casualitats i tot suma o resta. Sempre priva la relació qualitat-preu però també és bàsic que tinguin ben clar allò de què el client sempre té la raó i, sobretot i més que mai, quan no la té. No, no tot bé de la sort o del destí. L'amo del negoci ha de saber sembrar, i els seus col•laboradors, assabentats del projecte, ho faran amb gràcia i mesura i, aleshores, recolliran els fruits preuats. No, no cal que et facin l'ona, tampoc que soni la música estrident... però el cert és que hi ha molts llocs amb els ulls de cara el nas.

Meravelles...

Del balcó estant, vaig presenciar l'espectacle de la posta de sol.

Esperava tant que es decidís que l'espera em castigava amb severitat.

Costa, però la bellesa tot s'ho val...

Un joc de negres, com cabells ondulats, emmetxats de vermells amb decadència.

Al dia li manca una fase i a l'horitzó, allí on es col•leccionen infinits,

la línia, les línies successives, amb prou feines reconegudes,

de color apagat, suau, llunyà i amb tendències a gris, a fosc, a posta de sol.

Del balcó estant, no perdo detall... el sol accelera per moments i, vençut,

jeu damunt l'aigua del mar que en un no res se l'engolirà d'un mos

i els estels, d'intensitat variada, poblaran el cel i a la nit,

sense lluna i sense núvols, continuarà l'espectacle, vist des del balcó.

Potser una hora abans un balcó més alt, una proximitat al tercer infinit,

al Cap de Creus, o a Formentor... també puc tancar els ulls

i obrir-los al moment de contemplar la continuïtat del somni, tot real.

Meravelles, agost, sol, mar, set...

Meravelles, art, cel, imaginació, amor...

El Pere i la Mar

Era un dissabte de casa i Teresa, la qual cosa sempre és una trobada adient a la felicitat. Però... estàvem fent el talladet quan sona el telèfon i el dia s'entreobre. El Pere i la Mar van al Delta per passar el cap de setmana amb els cosins i els amics. En una estona entraran a veure'ns, dinarem junts i, després, a veure ja com els verds de l'arrossar, va engroguint de mica en mica fins la sega de setembre. Han vingut a casa, he tornat a agrair a la Mar el bé que vam estar a Mallorca, gaudint de tot i, sobretot, de la seva meravellosa família.

Hem dinat al Serrallo, a una Arrosseria que ho fan prou bé, destacant els calamarsets i unes cloïses que són un plaer. Els joves han volgut menjar un arròs, que no estava malament però no a l'alçada de la resta de viandes. Hem fet cafè al de Walter, s'han refrescat una mica i cap a casa... allò també és casa seva, segur. La Teresa és allà entre maquinetes variades i jo, fresquet i bé, al menjador. Escriure em relaxa i em fa córrer els sentits i volar... M'agradaria tenir la màgia, el poder, per millorar els camins que han de recórrer i els puguin seguir sense pals a les rodes i amb tota la dignitat dels éssers com cal.

No fa tant...

No fa tant que tot eren històries d'altra vida,
d'abans d'ahir, com d'ahir, invariable,
el passat demà, com el demà, immòbil,
i el cada ara de cada dia, estable.
No fa tant, anava a cops de timbres i rellotges,
responsabilitats d'escola i de casa...
sempre amb molta sort i ajut serè.
Mai oblidaré l'estima dels companys
i menys encara el costat de la Teresa,
tots, tots i més, fent-me costat...
en els moments, fins i tot, menys bons,
però també compartint felicitats variades.
No fa molt que anava de casa a l'escola
i de l'escola a casa, i sempre serà així.
Tenia pares passant dels noranta,
que és quan l'amor es fa més tendre,
a les set sempre era a casa,
i a l'escola sempre era tutor
i anava amb bus a Reus i hi tornava...
tot era intens, volgut, compromès de cor.
No fa tant, però els pares són al cel,
i les classes de quart tenen altres tutors,
i jo tinc una casa més buida i una bici,
i bons companys del barri i una Teresa,
inseparable, immensa, a joc sa,
i anem de viatge i a comprar a deshora,
i algun cop al cinema, també a dinar.
No fa tant, l'habitual era entranyable.
Ara, lliure i nostàlgic i en moviment,
penso en la gent que m'estimava,
propera, d'aquí i d'allà, arreu...

Successions

Avui m'he acomiadat, feliç i bé,
d'un dia llarg i complet...
Sempre ho faig així i, després,
em retrobo amb la lluna
i, entre grocs de llum intensa,
entro a la casa de la pau.
Allí tot és nou i diferent,
clàssic i emocionant, habitual...
Sempre passen les coses que no passen
i es queden i formen part de la "pel•li".
Dia, sol, lluna, casa, pau...
sempre passen les coses que es queden
i formen part de la vida somiada.
M'encanta l'esdevenir dels dies,
d'aquells que semblem automàtics
i acaben plens d'esclats sense projecte.
Són com un raig d'activitat original,
instint de pau i bé, de llar i sol.
La bellesa d'un instant a gust a casa
eclipsa el repertori dels atractius banals.
Embogir de música i silencis de sofà,
esdevenir boig de relax i content.
No enfurismar-se per res... no cal,
engalanar-ho tot... com cal,
i viure les successions, les parts del temps,
gaudint cada bri de pensament, d'espai...
i, en despertar, que no caldria,
fer-ho amb un somriure, amb un petó.

Rajoy

Avui ha comparegut el senyor Rajoy davant els diputats del Congrés per donar explicacions sobre el cas Bárcenas. No m'ha convençut, mai me l'he cregut... Però qui realment és lamentable és el senyor Rubalcaba... ho tenia tot per entrar a matar i només ha col•locat unes banderilles suaus i suportables. Patètic, vergonyós. Tenim corrupció garantida de per vida. N'hi ha per tot, vivim entre merda... quina barra i quina poca vergonya tots plegats. Avui va de "depre", he perdut la fe, no me'ls crec, sobretot al PP, tampoc massa els altres. Ara més que mai, independència per Catalunya!!

Comença l'agost

Bon dia! Són les vuit del matí, comença el mes d'agost i les vacances de molta gent. Són dies de sortida i entrada de moltes persones i caldrà que tinguin cura per poder arribar com cal i sense problemes al seu destí. Sóc a punt per fer bici... abans, el talladet amb els companys, un cop d'ull a l'Sport per veure si fitxem un central d'una vegada i després marxa, aprofitant que el sol encara no està emprenyat. Avui pensem fer una mena de comiat d'aquests indrets, abans d'anar al Delta. Això vol dir que anirem a veure a l'Amadeu, a Vilanova d'Escornalbou, que sempre és una garantia i ens sorprèn positivament.

Torna a fer un dia de calor d'agost, així que aviat cap a casa... bé, hem passat per La Xarxa (avui és dijous) i hem fet un vinet del Priorat. Anit el Pere ens va enviar una foto perquè veiéssim que s'havia tallat el cabell i, fins i tot a mi, m'ha fet aquella sensació de fresqueta que, segur, agrairà molt. Una oda a la dutxa... en aquests temps, és com el reg més preuat a les plantes més assedegades, quedes com a nou, retornat... Tranquils, al gener farà fred!