Silenci que no calla

Puc parlar de les llisses del Serrallo, dels iots dels rics, de les barques de pesca que cada cop semblen més testimonials. Puc parlar de la llum que hi ha en el somriure d’un nen, de la pau que et dona cada gest noble que pots fer de manera gairebé espontània. Puc parlar del romaní que, cada cop que hi passo per davant, he de passar la mà per portar-la prop del nas i gaudir de l’aroma més encisador del meu bosc mediterrani. Puc, fins i tot, callar i regalar el meu silenci, que no calla, a tots els bons amics…