Seguir estimant

Cercaré una nit sense lluna ni núvols, 

m’extasiaré amb les estrelles i els posaré noms, 

transitaré pels carrers del cel 

i faré parada per les llums de colors. 

Aniré anomenant a la gent tan estimada 

que sembla gaudir per aquests indrets, 

i no sé ben bé si acudiran, 

però a mi em semblarà que algú, els més propers, 

aquells que tant em van estimar, 

es deixaran veure d’alguna manera, 

i jo escoltaré la seva veu nítida 

que també m’expressa el seu plaer de contactar-me. 

Cercaré una nit per a somiar, 

somiar i seguir estimant, que això mai no fa mal...