Aquell somni que no havia somiat mai, aquell desig que no tenia i que ara em sovintejava de manera habitual. Aquella intenció, aquell sentit gairebé necessitat, com un deure ineludible al que no pots dir que no, que ja toca i que és urgent la teva mancança d’altres coses, i la necessitat de tenir-ne d’altres a les que no hauries de renunciar perquè les mereixes i ja t’ha arribat el moment. Bé, estic preparat, que sigui el que Déu vulgui, estic a punt per a l’amor, vaig dir una vegada, fa molt temps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada