M’agradava el moment de la trobada, era el moment llum, llum amb més llum, enriquida per la qualitat del teu somriure fi i discret, però d’una intensitat sublim, i la brillant i blavosa claredat dels teus ulls… Sempre recordo que s’escurçaven els terminis, qualsevol activitat perdia importància i el món, el meu món, es reduïa a la teva presència, era el meu aire, el moment de la trobada que sempre havia somiat i que ara era una realitat, una realització total on el meu cor bategava al bon compàs feliç…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada