Un amor de primavera d’estiu esdevingué santa esperança a la tardor per esclatar en plenitud a l’hivern. Primavera d’estiu, tardor ja convivint amb òptimes condicions amb totes les delícies de l’hivern. A vegades, l’amor no marxa, persisteix, román enriquint la relació, pot arribar fins i tot a aconseguir l’excel·lència valorant com cal cada bri de l’existència, cada moment, cada detall que potser no valores perquè l’excés de felicitat et porta a la inconsciència, però pots despertar. L’amor és aquí, ha vingut per a quedar-se…

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada