És diumenge, el pati de l’escola del Serrallo és buit, no hi ha l’eufòrica cridòria habitual, però jo m’aturo igual a fer un cop d’ull, i els tanco, vull dir els ulls, i penso i recordo i faig gairebé present la presència de la canalla en estat pur i jo entre ells exercint la meva sagrada missió de ministre d’assumptes complicats. Quants records, quantes situacions còmiques, tendres, naturals, especials, espontànies, emotives, totes propis de la canalla en estat pur. Obro els ulls i vaig cap a casa amb un somriure de complicitat i feliç com un anís. Bons i grans records...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada