Sí, ella ha estat sempre una flor de les que sí fa maig,
una primavera amb tots els colors del verd,
amb un somriure de pau i bé amb el que somien els poetes
per poder escriure sobre l’harmonia del bon amor.
Ella és aquella presència sana,
aquella proximitat que t’acarona el cor,
aquella llum més llum que et deixa veure…
més enllà de tu mateix, el més enllà més lluny.
Sí, ella ha estat sempre una carícia, una abraçada,
un petó fet directament a l'ànima…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada