El primer cotxe

És de nit, són les dotze, potser ja un quart d’una de la matinada, vaig amb el meu cotxe, és el primer que tinc, és nou, bonic, una mica esportiu. Vaig conduint pel plaer de conduir, no vaig enlloc, m’encanta de veure les línies de la carretera tan ben il·luminades. Bé, no puc fer molt tard, ni anar molt lluny, demà tinc classe, els meus alumnes m’esperen puntuals a la fila i els he de rebre fresc i ben disposat. Però no m’he pogut resistir a recordar i escriure l’estrena del primer cotxe, el necessitava molt i per fi va arribar…