La lluna va de plena i propera, encara hi ha tardor que conserva vestigis de l’estiu. I, com no, un pensa en la terrassa mirant el mar, a la llum magnífica i generosa d’una lluna que només sembla inventada per acompanyar la màgia de la nit, la resta ho fa una música de saxo i violí i una veu que canta suau al dictat dels sentiments més emotius que provoca l’amor. Em recolzo i em descanso en el record d’aquell capvespre amb tu, amb la lluna tota plena de testimoni…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada