Por de viure

Costa de tenir confiança amb aquesta mena de polítics que tenim i els que manen de les grans potències mundials no semblen tenir el seny que caldria en aquests moments. Cada dia maten nens i gent innocent i ho fan com una mena d’esport que fins i tot reb l’aplaudiment d’algun cervell malalt. Ja no sé si hi ha dretes, esquerres o centres, no ho saben ni ells, el cas és que l’extrema dreta sembla ser la solució desesperada de la gent que ho està del tot, dolguda i defraudada de la inoperància dels partits que han perdut la coherència. Realment avui fa por de viure…

Anxoves

Les anxoves són un d’aquells productes que tenen la seva gràcia ben guanyada. Són bones a les amanides de diferents coses, amb les torrades amb oli, o amb les d'escalivada. Avui la Teresa, sempre genial ella, ha fet uns petits cabdells d’enciam, partits en quatre tires i damunt de cada tira una anxova, i pels espais lliures ha posat uns ous de guatlla, ho ha amanit tot amb oli i vinagre de Mòdena, i ha resultat molt i molt agradable de menjar. No en solem menjar sovint, però jo sempre recordo l’entrepà d’anxoves, que menjava de jove per esmorzar, era genial, total…

Volem a dos

Fem un vol a dos, com quan érem més joves i els límits eren menys limitats. Ben pensat, potser millor anar de la mà, com diria el poeta, tot sabent que ens seguim estimant. Aprofitem que el sol es deixa veure i cerquem un lloc on la natura manifesti el seu agraïment total per les pluges i ens impregni el verd vida de l’arbreda i el cant feliç dels ocells, que semblen cantar al bon temps. Caminem a dos, tot i sabent que l’altre ets tu i, aleshores, tot em somriu…

Gran futbol femení

El del Barça, evidentment, i em dóna peu a tornar a dir allò de què per a un culer guanyar al Real Madrid sempre és un plaer, però si a més és al seu camp, per 0-4 i fent un gran futbol, encara ho celebres millor. Gran partit de la Patri, considerada la millor jugadora, amb dos gols i tot un treball molt efectiu i de molta classe. Parlant de gols, cal destacar el que ha fet Alèxia, però no solament per l’exquisida definició sinó per tota la jugada que ha estat magistral. Un 0-4 tant masculí com femení i amb un bany de futbol està força bé i, com no sol passar sovint, encara que en elles sí, cal fer una bon festa, sempre respectuosa i equilibrada, però no menys eufòrica, total…

Gaudir de la pau

Gaudeixo de la calma de la llar, dia fred, humit i plujós i, a més hi ha amenaça de temporal d’aquell que pot fer mal. Hi ha un silenci total, una pau profunda, per la plaça no hi passa ningú, l’escola del Serrallo és buida i silenciosa i no hi ha res més trist que una escola sense nens. Escric, la Teresa llegeix les notícies al mòbil i jo gaudeixo del silenci per escriure i assaborir la pau que es respira a casa…

Aniversari de Marcel·la

És la meva cunyada preferida i mereix una atenció per escrit… Amb seixanta anys a l’esquena, però ja sense cigarreta a la boca, la senyora manté el to i la dignitat, la presència i la qualitat innata i natural que té per mostrar la seva creativitat. De Marcel·la sempre dic i diria que ha estat un projecte que no han sabut aprofitar i passa per la vida com una llum desitjada i mai aconseguida del tot. Cunyada, continua així fins a que siguis gran, després fes el que et doni la gana com jo. Moltes felicitats, ets tot un regal de criatura!!

Recordant la mare

Avui fa dotze anys que va traspassar la meva mare, la gent del poble la coneixia com a “Suncioneta de Rafelet de la Madrina, la dona de Pedro del Metge”, ja que el meu avi era el metge de Jesús i Maria. Recordar la mare sempre és una llàgrima i un plaer, la llàgrima és el sentiment per la seva pèrdua, però el plaer sempre és immens, tot recordant el seu esforç, el seu exemple, la seva entrega i el seu amor sense mesura a la família i a la vida. Suposo, mare, que t’hauràs trobat amb el pare i continueu la vostra felicitat que tan m’agradava de gaudir. Si voleu veure l’àvia, deu estar fent el sopar a Sant Pere, així que és fàcil de trobar i li doneu una bona abraçada de part meva. Sempre al meu cor tots plegats, petons!!

Desats a casa de nou

En això de romandre desats a casa ja comencem a tenir una certa experiència. Primer va ser la Covid, on vaig descobrir fer exercici assegut a la cadira i a prendre el sol amb la finestra oberta. Ara hem tingut la DANA, han estat menys dies però també he aprofitat per llegir molt i escriure alguna coseta. Avui hem tornat a tenir un avís pel mòbil de què demà dimecres pot haver-hi un nou aiguat sense control ni sentit. Bé, a casa, procurarem distreure'ns ja que, com he dit, tenim ja experiència…

Primers freds...

Aquella flor, una rosa evidentment, era d’aquestes que sí que fa maig i, amb la rosada amb sol, tenia la imatge d’un estel caigut, com de viatge per començar a vestir la natura de Nadal. S’anuncien els primers freds, fins i tot una nova gota freda, aquesta potser no ens visita amb tanta insistència i intensitat, però de totes maneres són senyals de què s’apropa el mes de desembre, el desembre congelat, amb pessebre i nova esperança renovada…

Hem fet un extra

Hem anat a dinar a Renau, al restaurant Les Tines, on tot i que ens hem passat una mica, hem gaudit de la seva bona brasa i cuina catalana. Per començar ens hem cruspit un bon plat de rovellons a la brasa, després escudella catalana que estava deliciosa, i de segon potes de porc arromescades, que també estaven com per llepar-se els dits. Un Sisquera de la Terra Alta, negre de 13,5º, ha donat bon joc. No hem pogut fer postres. Només el cafè no ha estat a l'alçada, la resta genial…

Els teus ulls

Els teus ulls són misericordiosos, com els de la Verge, tenen el color de l’esperança i de la realitat més meravellosa possible. Aquests ulls mai miren aïrats, per no semblar menys bonics, com diria Gutiérrez de Cetina, miren amb els ulls de l’amor. L’amor té la llum del millor sol, però amb una intensitat que acarona, penetra en cor i ànima i et fa sentir pres de la millor i més dolça de les abraçades. Els teus ulls, són els meus ulls, diria, dic, segur…

Barça femení de futbol

He vist l’Atlètic de Madrid-Barça de futbol femení i aquest Barça em fa passar molt bones estones, aquest equip té possiblement les cinc o sis millors jugadores del món i la resta estan totes a l'alçada. Alexia i Aitana, ja són oficialment i per partida doble pilotes d’or, però a mi qui em té el cor guanyat és la Graham Hansen que és una jugadora meravellosa, imparable i impagable, i què dir de Mapi, de Patri, de la Irene o de la nostra portera Cata, a la jo anomeno “sa calma”. Bé, podria nomenar-les a totes ja que són genials i fan un futbol Barça que és espectacular…

Pecat venial...

Són tres quarts d’una de la matinada, m’entra gana, hem sopat lleuger, verdura i peix, i ara sento un ruc-ruc que l’he solucionat a la cuina amb un parell de torradetes amb oli i sal i una mica de pernil dolç. Bé, això que normalment no ho faig, avui ho he gaudit molt, el fet del pa amb oli d’oliva i sucat amb tomàquet, és sempre un plaer que el gaudeixo molt. Bé, ha estat un petit pecat venial, però d’aquells que són bons i prou saludables…

Col·lecciono complicitats

La somio, l’espero, la sento, la imagino, la presencio, la visc intensament, com es viu tot allò que t’omple el cor i fa que bategui compassant aquella música que sents a l’interior i que et fa ballar de felicitat. S’apropa la matinada però al dia encara li manca la llum dels teus ulls que arriba amb el cafè i el petó li dóna solemnitat a la joia de la convivència. Un col·lecciona somriures d’amor, complicitats, abraçades, petons…

Cal eliminar-lo

La tempesta ja només és al cor de la gent que ho ha perdut tot, sobretot família i amics que no tornaran, tot i que romandran al seu cor per sempre més. No parlaré dels polítics que, tot i la desgràcia profunda dels esdeveniments, continuen jugant al joc del… i tu més, o potser en aquest cas millor… i tu menys, de seny i de sentit comú. Si realment hi ha un responsable de no haver avisat a temps a la gent, cal eliminar-lo de la circulació, si més no de la circulació política. Llastimós tot plegat, penós.

La vida segueix

Avui, un cel de blau de blaus… He anat a fer-me una analítica, aquesta tarda tinc una ecografia, d’aquelles que abans t’has de beure un litre d’aigua, tot plegat és per revisar la pròstata, ja que tinc visita amb l’uròleg aviat. Bé, la setmana entrant, la Teresa i jo tenim visites mèdiques variades per fer allò que anomeno la revisió anual de xapa i pintura, i jo també de motor (marcapassos), que ja l’he fet aquests dies i sembla que tot està força bé. La vida segueix, a vegades amb moltes dificultats. Una forta abraçada a la gent que ho està passant malament...

Nosaltres...

Tu ets el vent que es fa brisa i aroma.

Tu ets en aquella rosa blanca que brilla

en la rosada de la matinada. 

Tu ets en aquella música indefinida del bosc, 

batec de fulles de l’alzina que acompanya 

la piulada tan tendra dels ocells, 

que afinen les tonades per al temps de festeig. 

Tu ets en aquell pensament del vol possible,

que aterra per tu i amb tu, tu ets i per tu jo sóc feliç. 

Tu, jo, nosaltres, tu més jo…

 

James Bond

Bon dissabte, tot i la pluja que encara va caient a Tarragona, hem pogut anar a esmorzar a l’Hola, ola i la Teresa ha pogut anar a comprar mentre jo he fet un tomb pel barri. Per la tarda ja no solem sortir i ara que tinc la bici estàtica encara menys. A un quart de cinc hem vist el Girona- Leganes (4-3), victòria molt treballada del Girona, després hem vist el femení del Barça que, com sempre, ha golejat (4-0) a l’Eibar. Per la nit hem vist una pel·lícula de James Bond, molt fantasiosa, però prou distreta i divertida.

La natura tranquil·la

Sóc tan amant de la pau que adoro la bonança de la tardor, aquella poesia parsimoniosa, amb la que cauen les fulles, aquell primer fred, aquelles primeres humitats, però sense cap excés, és allò de la gràcia de les estacions intermèdies que semblen recrear-se en la bellesa dels seus millors moments. Alguna primera nevada suau, pinta de blanc el paisatge que s’observa des de la finestra. Tot aquest pensament natural i de tardor no té res a veure amb la maleïda DANA, que no hi té cabuda…

Cítrics

S’apropa la degustació de les taronges i mandarines del meu hort, sembla que hi haurà bona collita, sobretot de taronges. Cap a finals de desembre ja es poden menjar, tot i que quan estan realment delicioses és a partir de finals de gener i febrer. Aquell cerimonial d’anar a l’hort, cercar el meu arbre preferit, agafar aquella taronja que, per color, mida i aspecte en general, em fa il·lusió, pelar-la amb el ganivet i menjar-me-la a galls, assegut a la cadira on seia el meu pare i que encara roman penjada sota el nesprer. Són records inesborrable...

No sap ploure

Aquella pluja que no havia plogut mai, aquella pluja que no sap ploure, aquella pluja que mata i ho fa malbé tot… Aquella pluja que hom desitja per salvar la collita, aquella pluja que volem per omplir els pantans que estan buits, aquella pluja que ens millori i solucioni les sequeres tan preocupants… Aquesta pluja tan necessària sempre, ara ja porta 202 morts i molts desapareguts, malauradament. El meu condol més sincer…

S'ha fet justícia

El futbol, com gairebé tot en aquesta vida, és mou a base de poder econòmic, però el futbol és especial, per això a vegades és meravellós i persones com el senyor Florentino Pérez o futbolistes com Vinicius queden retratats i col·locats al seu lloc. El Madrid ha fet de tot per Vinicius, menys educar-lo, i el senyor president no pot comprendre que un jugador així, per molt bo que sigui, no pot guanyar la pilota d’or perquè mai podria ser un bon exemple per a les futures generacions. M’ha agradat molt aquesta edició de la pilota d’or, diria que s’ha fet justícia…

Recordant al poeta

Podria fer un petó, un cafè, un somriure de bon dia, i apropar-te a la finestra i mostrar-te el jardí on encara hi ha alguna rosa que et faria justícia. La vida és maca i té sentit al teu costat i sempre em ve de gust recordar al poeta quan diu allò de: “Dona'm la mà i anirem per la riba, tot sabent que ens seguim estimant”. Bé, que sigui així per sempre més…

Un poble feliç

És un poble tranquil, feliç, en pau, que viu la seva democràcia gairebé apartat del soroll de la resta del món. No, no fàbrica armament, perquè no pensa atacar a ningú, ni tampoc que pugui ser atacat. És com aquell poble blanc de la cançó, que diu que pels seus carrers de pols i pedra, per no passar ni va passar la guerra. Només l’oblit de tothom camina lent, potser afortunadament per a tots ells, segur…

Gran setmana del Barça

Va començar amb 5 gols al Sevilla, després 4 al campió alemany i ara 4 al Madrid. Ha estat una setmana fantàstica, on aquests nois joves, han jugat un gran futbol i ens han fet gaudir molt. Guanyar al Madrid sempre és especial, però si a més és al Bernabéu, fent-li 4 gols només a la segona part i donat-li un bany tàctic impressionant, la satisfacció és majúscula. Aquest entrenador alemany sembla tenir-ho tot molt clar i no té por de res, però cal recordar que a aquesta canalla la va fer debutar en Xavi. Bé, visca el Barça més que mai i visca Catalunya més que mai!!

Beneïa la pluja

Tempesta i pluja, trons i llamps, és un plaer està recollit a casa, mirar per la finestra i veure la plaça buida i neta. Recordo el meu poble quan jo era petit, les carreteres de terra, els bassals d’aigua, la il·lusió dels nens per lluir les seves botes d’aigua que els permetien circular entre els clots plens d’aigua. Recordo que vaig tenir un paraigües amb els colors del Barça i, amb les botes i el paraigües, beneïa la pluja i la reclamava. M’encantaven els llampecs i m'aterrien els trons, era un nen és clar…

Desat a casa

Aquesta tarda no hi haurà passeig, el temps no convida a fer-ho, així que m’he enganxat a una pel·lícula, “La última batalla de los apaches”, i després, a les 10 de la nit, crec que juga la selecció femenina de futbol, amb majoria de jugadores del Barça, la qual cosa es garantia de què és veurà un bon espectacle. Bé, abans potser faré una mica de bicicleta estàtica per veure si faig alguns punts de càrdio, aquesta setmana ja en porto 283 que està força bé. Plou, cal romandre desat a casa, força bé!!

Un plaer veure't

Sempre he apreciat la teva discreció, tot i que la teva paraula neta i espontània té la solemnitat de la veritat i el raonament. M’agraden els teus silencis, semblen la preparació de la traca final, aquella reflexió del savi per posar a l’abast de tothom el producte del pensament més exquisit. És un plaer veure’t quan parles i també quan calles, és un plaer veure’t, senzillament veure’t, així, tal qual, prop, natural, només tu…

La sublimitat de la delícia

Sovint es parla, es pensa, es té… desig de xocolata, en les seves mil varietats i totes bones, però jo algun cop al mes faig el tast. Ara fa uns dies que em ronda pel cap menjar-me un croissant, però no un croissant qualsevol, n’hi ha que no valen res, un croissant de can Sanchis de la Pineda, que són els millors de Tarragona. També puc imaginar com serien aquests croissants farcits de xocolata, la sublimitat de la delícia més llaminera…

Aquella felicitat...

És allò de la pilota, els nens, el partit, o fins i tot jugant a bons i dolents, a polis i lladres, o a vaquers de l’oest americà. És aquella edat en la que ets feliç i no n’ets conscient de què ho ets. Tot i això tu vols ser gran, perquè penses que podràs fer més coses, totes aquelles que ja fan els més grans i que ara no pot ser. Quan ja ets gran i conscient de les teves responsabilitats te n’adones de la placidesa i natural felicitat que tenies de nen, sense cap complicació més que no fos guanyar el partit o atrapar als lladres que havien atracat la diligència. Ser feliç sense saber-ho, era ser nen…

Lamentable

Sóc la veu que clama per tot arreu,

per espantar tota mena de malifeta…

Sóc aquell foc d’amor que desglaça la maldat 

i la mira als ulls amb un somriure triomfador… 

Sóc aquell ocell que és la música del bosc, 

o aquell bosc on habita la pau que hom desitja…

Sóc aquell que nega la guerra, tota violència, l’odi, 

i sembla que em vaig quedant molt sol, massa,

lamentable…

 

Un passeig sense anar enlloc

Un somriure fi, una platja neta d’aquelles que ja fan cara d’hivern,

una matinada plàcida, de llar i cafè, petó gens protocol·lari… 

Una música suau, un full en blanc, alguna idea,

algun batec de cor que encara és capaç d’emocionar-se 

davant del present de les realitats quotidianes…

Un passeig sense anar enlloc, anem tots dos, 

i, sempre que és així, neixen flors a cada instant, com diu la cançó.

Un ocell de color groc s’uneix a la festa del bon amor, 

l'alzina aplaudeix…

 

El cor guanyat

Només vaig quan ella va, em sé els horaris, sóc puntual, és puntual, l’espero, la veig, ella sap que hi sóc. La miro, porta la faldilla de quadres amb una brusa que fa joc amb la faldilla, porta una cua de cavall alta i un somriure que em convida a apropar-me. Em té el cor, no diré robat però si guanyat, molt ben guanyat i feliç de veure-la feliç…

Aquell amor

Aquella son que es resisteix, aquell neguit, aquella ansietat,

aquell voler accelerar la matinada, aquella vivència de l’esperança,

aquells batecs de cor tan sans, tan veritat, tan meus, tan i tan eterns…

Aquell temps en els que ho volies tot, ho esperaves tot, 

i mai en tenies prou de res… 

Aquell amor que estaves tan convençut de què era el definitiu,

aquell amor de papallones en estat total de plena revolució. 

Aquell amor, tan fort, tan ferm, tan deliciosament adolescent…

 

Voldria...

Voldria ser el somriure que el bosc li fa a la pluja,

voldria ser l’aplaudiment que la matinada li fa al sol,

voldria ser el receptor, el que primer gaudeix de la llum dels teus ulls. 

Voldria ser aquella música que tan s’apropa al teu cor, 

voldria ser al teu cor i habitar-lo per sempre més. 

Voldria, voldria voler-te només a tu i del tot, 

voldria ser el teu motiu d’il·lusió somiat,

voldria viure només amb tu el meu desig d’estimar...

 

Dinar de Santa Teresa

Hem tornat anar a Calafat, al restaurant Les Veles, la Teresa, la cunyada Marcel·la, en Pere i jo i, tot i ser un lloc de bon peix i a tocar de mar, la seva carn és d’una qualitat extraordinària, així que la Teresa i jo hem menjat costelletes de xai, el Pere un entrecot de vedella i la cunyada ha preferit menjar bacallà a l’all, que tenia molt bona pinta. Una copa de vi i unes postres delicioses, de pecat total, un pastís de xocolata com per caure’t les llàgrimes de l’emoció i el plaer. Bé, primera celebració, suposo que n’hi haurà més i, com sempre, hem estat molt bé, bon dinar i bona companyia…

Bon regal

Ens hem comprat una bici estàtica, prou ferma, reforçada, i es pot plegar i no ocupa gaire lloc. L’hem col·locada al costat de les butaques reclinables, així podem veure la tele mentre pedalem. Té un faristol damunt del manillar, per si vols llegir o posar la tauleta, té reposabraços i també una mena de coixinet per descansar l’esquena. Té una pantalla on mesura el temps, els quilòmetres que fas, la velocitat a la que vas, les calories que gastes i, si em poso el mòbil a la butxaca, també em compta els punts de càrdio, que em solen sortir a un per minut. Bon regal!!

Santa Teresa

Espectacular dia de Santa Teresa a la nostra família, començant per les Teresa que ja han traspassat, la tieta Teresita, Teresa Llauradó i Teresin del Bufón, totes molt eixerides i amb un gran caràcter, amb verb fàcil, però amb un gran cor. La meva cosina gran, Teresa Reverté, i la petita, Teresa Margalef,  a la que sempre he anomenat Titi, Maite, la filla de la cosina gran, també molt entranyable i estimada, Tessa, la filla de Titi que sempre roman al nostre cor i, per a completar tot aquest bé de Déu de Teresa, la Teresa Torné, la meva dona, si és que hi ha dones d’algú. La Teresa ha estat la persona que es veu que estava destinada a fer-me feliç, i ho trobo molt bé, així que si és veritat que hi ha algú que programa les afinitats i els concerts, en aquests cas ho ha fet meravellosament bé. Fer-me gran al costat d’una Teresa no tan gran, ha estat un luxe, un aprenentatge, una complicitat, una forma de ser i d’estar que sembla que la natura ho ha disposat així i així s'ha planificat com si fos una creació natural, com la figuera o el pati amb rosers de sempre. Moltes felicitats maques, que la santa del “Vivo sin vivir en mi”, us donin força i vida per seguir perfumant l’existència de les persones del vostre entorn. Un petó!!

Dia de les torrades

Avui a l’"Hola, ola", feien el dia de les torrades variades, a qual més bona: de formatge de cabra, sobrassada i mel, de secret amb patates, d’escalivada amb tonyina i anxoves, de llonganissa i advocat, etc, etc, totes bones i molt atractives. Nosaltres n’hem fet una a compartir, perquè són molt grans, d’escalivada, només pebrot, ceba, tonyina i anxoves, espectacular de bona. Ja he comentat alguna vegada la bona qualitat tècnica, però sobretot humana d’aquesta família del bar "Hola, ola", un cop més han demostrat la seva implicació i el seu bon fer. Enhorabona!!

Llibertat

Tenia aquella llibertat per poder triar entre el Pulgarcito o el DDT, ara tinc la llibertat d'utilitzar els comandaments de la tele. També tinc llibertat d’anar als llocs on sóc benvingut i d’evitar comparèixer als espectacles que no em son agradables. Tinc la llibertat de la cultura i la del coneixement i dels coneixements. Puc viure seguint la conducta reglamentària que recomanen les autoritats competents, però també tinc la llibertat de saltar-me alguna norma ocasional que no faci malbé la naturalitat dels comportaments. Llibertat, bonica paraula, noble, sana…

Esmorzar a l'Hola, ola

Per fi hem trobat el dia i l’hora, sense cap indisposició de ningú, i hem pogut anar a esmorzar, en pau i bé i sense cap mena de dieta. Tres hem menjat peus de porc, que estaven delicioses, i un tripa de vedella, igualment de bo i ben cuinat. El vi ha estat finalment de la Rioja, una mica de postres de músic amb vi dolç, dos hem pres un cigaló de conyac i dos un tallat i, per acabar, un xarrupet d’herbes. Bé, com sempre, la trobada ha estat molt sana i entranyable i hem quedat que el proper esmorzar el farem allí, ja que ens ho han fet tot molt bo i al nostre gust. Bon cuiner, bon tracte, són una família alemanya molt agradable i molt bona gent…

Des de la finestra

Des de la finestra observo el llamp i escolto el tro, des de la finestra veig la lluna i la plaça i els pisos dels blocs que l’envolten, alguns encara en llum, tot i que ja són dos quarts d’una, potser algun jubilat veu una pel·lícula, o algú que està de vacances. La placa és buida, abans es veia algun gat passejant tranquil·lament, ara no, les llums dels fanals mostren perfectament les zones enjardinades, agraïdes per les pluges recents, però no hi ha ni passa ningú, és la nit...

Pura vida

Escolto la veu interior que em diu què he de fer… Potser és la veu del sentiment dels pares que sempre em van encaminar cap a l’esforç i l’honradesa. És allò que en diuen consciència, que fa que te n’adonis que tens les idees clares i que actuaràs així, tot i que mai aconseguiràs que siguin a gust de tothom. La vida és molt més natural del que sembla, pura vida, diuen…

Tot arriba

Davant d’aquella ànsia i necessitat d'immediatesa,

la nit era parsimoniosa i sense cap interès 

per accelerar el camí cap a la matinada. 

Estava obsessionat per ser el primer en veure-la al matí, 

aquella carona amb ulls de llum, 

era per mi una mena de claror oxigenada

que em donaven el primer alè de vida del matí. 

Tot costa i val, tot arriba i, després del sol, 

més sol i millor, és el teu…

 

És possible...

A vegades m’atreveixo a imaginar que, com diria el poeta, sempre tindré una mida per a totes les coses, així que el meu desig d’allò que està racionalment prohibit, algun cop, en algun moment i sense cap continuïtat possible, doncs això, és possible, puc fer-ho i gaudir-ho com cal. Per nomenar alguna cosa, parlaria de la xocolata, el cafè, la carn de be, les costelletes amb el seu greix, el vi negre del Priorat, el cigaló, l’arròs de tota mena, la tripa, el suc d’anguila o d'angules, l’escudella, romesco…

Meravellosa incandescència

Potser ja està tot dit però no tot vist, encara que sí tot sentit, tant com per quedar-te sempre amb ganes de més. Anem de la mà passejant els silencis, amb els ulls ben oberts, ho mirem tot i, sovint, ens mirem i ens fem un somriure d’agraïment mutu amb extensió a la vida, que ens ha donat una mena d’afinitat establerta en una meravellosa incandescència, que el mateix sol pren com a exemple per acaronar l’amor…

El respecte de la lluna

Cercaré un esplèndid bosc verd, més aviat del color de les maragdes, el cel serà de plata, amb munió d’estels precipitats i a punt per il·luminar l’entorn, i la música, evidentment, serà d’un saxo que, aquest cop, serà proper i suavitzat per un melodiós violí, algun ocell pot fins i tot fer una aparició en solitari per donar naturalitat a tota l’harmonia. En un ambient així, voldria ser amb tu i veuríem com s’amaga la lluna, tot respectant la nostra gran i consolidada felicitat…

Sempre hi és...

Aquell gos que s’apropa al nen que cau i li fa de germà gran. Aquella veu amb disfressa de música que acarona els silencis provocats per la desolació. Aquella mà amiga, aquella paraula ferma i a temps que t'abraça i et reconforta. Aquella presència que, tot i no tenir-la prop en aquell moment, tu saps que sempre hi és i la tindràs disposada per parlar amb tu, per callar amb tu, fins i tot per fer un plor reconfortant, realment reparador i ferm…