Fora bonic veure, si més no, una enfarinada, contemplar la caiguda d’uns quants flocs de neu, amb aquella calma parsimoniosa, sense fred, i experimentant aquella sensació màgica del famós desembre congelat. M’imagino a la Teresa i a mi amb el nas pegat a la finestra mirant bocabadats com cau la neu i demanant un desig de pau i bé, tan net i tan blanc com són tots els carrers dels pobles i les muntanyes veïnes que es veuen encara més plenes i molt més blanques. M’encanta la blancor de la neu, tot i que a Deltebre i a Tarragona difícilment podem veure nevar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada