He vist que arriba el dia, surt el sol,
i tu, en obrir els ulls, el fas més ric.
El somriure més fi i més net, el petó més dolç,
el cafè que compartim, curt i carregat,
que ens fa seure cara a cara tot sabent que hi som,
que ens sabem i que ens sentim,
com sempre o potser com mai,
perquè com més passa el temps
més me n’adono de la sort de la teva proximitat,
de la teva companyia, del teu amor,
que gairebé s’apropa al meu,
i ho fa a bon pas, sublim, genial, diví…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada