Sóc a casa

Després del pont de l’Ampolla, l’esplanada del Delta, un tancat amb aigua és ple d'ibis… és força interessant perquè quan jo era petit no n’hi havia cap. Arribem a casa, em ve la imatge del pare esperant a la porta, la mare a la cuina fent algun plat de cullera a gust del nen. La casa fa olor de mare, fa olor de tendresa, naturalitat, amor total. Sóc a casa, sóc a Deltebre, sóc als orígens de tot, aquí vaig començar i aquí faré el darrer viatge final…