Aquell home que dorm als bancs de fusta de cara al sol i es neteja a la font pública, aquell home amb la barba de sempre i amb la roba estripada, aquell home que menja de la fruita que no es a la venda, aquell home que fa cara d’haver patit tot allò que la vida et pot negar, ara, en aquests dies que fa fred de debò, fred d’hivern de desembre cru, sembla que ha desaparegut, no es veu pels seus llocs habituals i jo vull pensar que aquest any l’han convençut per anar a algun lloc, si més no amb sostre i fora del perill de les temperatures extremes. Bon any nou a tots amics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada