Voldria ser aquell poeta natural que veu les coses tal com són, però que també és capaç, molt capaç, d'enamorar-se de l’amor, l’amor per tu, per la vida i la natura i per totes aquelles coses senzilles i sanes que li són fidels. El poeta enamorat potser ja no és tan natural, ho veu tot més bonic, amb més llum, amb més color i, aleshores, és capaç de plasmar- ho en els seus poemes en prosa, on la la poesia és sempre molt present…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada