Ja sabeu que jo a l'estiu no vaig a banyar-se al mar, però amb els primers freds, quan es buida de gent i només algun nostàlgic o algú que medita al so de les onades, és el meu moment… primer me'l miro des de la meva roca d'observació, aquella que jo li dic de pensar, i després baixo a la platja, em banyo la cara i faig un petó a l'aigua, tan bonica ella, tan salada i perfumada i natural…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada