A cops, miro per la finestra, ho faig sovint, i es posa a nevar, els flocs són cada vegada més grossos, volen i es van acomodant damunt de les cases, damunt dels cotxes, damunt dels arbres i de la gespa. En un no res tot queda meravellosament emblanquinat… i jo sempre recordo el meu cirerer florit, que semblava tot nevat i estava preciós de blancs que lluïen com a branques lluminoses de Nadal. Neva, en tenia ganes, baixaré a fer un ninot ben gros, bonic i amb un gran nas de pastanaga…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada