Els podria parlar d'un amor de barri, la nena del veïnat, la núvia de l'escola, la que jugàvem a pares i mares i, a cops, a metges… o de l'amor de l'institut, on aquella faldilla de quadres i la cua de cavall, tan alta i tan rossa, em portaven alterat contínuament… o a l'escola Normal del Magisteri de Tarragona on, al principi, les noies eren al primer pis i m'encantava veure-les baixar per les escales, noies, sobretot una, amb tot molt ben posat que tant m'agradava de mirar… Bé, allò de l'amor, que no saps com ni quan, però tard o d'hora ens arriba a tothom, per bé o no tant…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada