Voldria pensar en positiu, veure la taula de Nadal sense cadires buides perquè, en un tancar d’ulls,tots els éssers estimats ocupin els seus llocs habituals… Així, veig a la mare a la seva cadira més propera a la cuina, al pare cap de taula i jo al mig de tots dos, esperant que aquella bona olor que surt del forn de llenya arribi a taula, on també espera l’oncle gran que hem convidat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada