Quan arriben aquestes festes sempre penso en els pollastres que criàvem a casa. Un solia ser per al mestre, però jo recordo que la mare feia un rostit a la cassola que n’hi havia per llepar-se els dits. També algun Nadal vam fer un pollastre farcit i recordo les prunes a les que jo no veia cap sentit, però al pare li agradaven molt i sempre es menjava les meves. Voldria dir que aquella carn d’aquells pollastres no tenia res a veure amb els pollastres d’ara, fins i tot amb aquells que diuen de corral…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada