El matí és una mica fresc, gairebé ballo al son de les ones del meu amic el mar, el tinc a tocar, sento la pausa i la monotonia del seu anar i tornar, avui potser un mica més accelerat. Avui és el sant de l'àvia i de la meva cosina Conxita, que ja han traspassat, però que son tan presents que sembla que, en tornar a casa, les veuré... com sempre les veig, només cal tancar els ulls i contemplar la bellesa de les seves ànimes. Sempre al cor, moltes felicitats!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada