Una abraçada i un silenci,
un abraçada d'aquelles
que, com diuen ara, et reinicia.
Un silenci a compartir…
d'aquells que parla i comprèn,
escolta, raona, acompanya.
I, en aixecar el cap, sempre és allí,
és com una ombra protectora,
com aquell arbre màgic del camí,
com aquella mà al muscle,
tan suau i ferma a la vegada…
Tot plegat sembla un arc de Sant Martí,
màgia de pau de l'abraçada de bon cor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada